El tractament massiu de dades mitjançant algoritmes i intel·ligència artificial s’està imposant com la via per automatitzar un seguit de decisions que, cada cop més, deixen de correspondre a persones i recauen sobre màquines. Ara bé, aquesta presa de decisions fonamentada en l’aprenentatge automàtic, que comença a ser habituals en sectors com ara la banca i la contractació de productes com assegurances, també pot experimentar disfuncions i generar injustícies. Ho van assenyalar experts com Krishna Gummadi, responsable d’investigació de sistemes en xarxa a l’Institut Max Planck i professor de la Universitat de Saarland, en el marc del Big Data Congress, que es va celebrar recentment a Barcelona.
Gummadi va reivindicar la necessitat de millorar l’equitat i la transparència de la presa de decisions per part de màquines dissenyant també mecanismes per evitar aquesta mena de disfuncions, així com eines de supervisió constant.
L’investigador del prestigiós centre alemany va ser un dels ponents destacats del congrés, en què es va fer evident la diversitat d’usos que permet el tractament de dades. El FC Barcelona l’utilitza per controlar el rendiment dels jugadors fins al punt de saber qui genera més espais, però el client que més està creixent, segons els resultats d’una enquesta presentada en el congrés, és l’administració, que passa a formar part del podi, juntament amb les empreses de comerç electrònic i les pròpiament tecnològiques. De fet, una de les esperances que tenen els governs de diversos àmbits és aprofitar que cada cop hi haurà més volum de dades geolocalitzades en mobilitat per poder-les fer servir en el control i la millora del trànsit a les principals vies de transport i a les grans ciutats.
